dissabte, 7 de febrer de 2009

Dolça de Provença: un carrer per a una comtessa


Hi ha històries verídiques sobre indrets o celebracions que mai hem escoltat o que no ens semblen insòlites, potser perquè no criden la nostra atenció però de vegades aquestes històries van acompanyades d’una llegenda que la fa més bonica o curiosa, com és el cas d’aquest carrer.
La llegenda de la Dolça de Provença es remunta al segle XII, quan va ser casada amb Ramón Berenguer III. Era tal l’alegria el compte de Barcelona en el dia del seu matrimoni que va voler mostrar-se hospitalari i galant amb els senyors que van acompanyar la seva muller a la celebració: els va concedir algunes de les terres dels voltants de Barcelona, situades a prop d’una ermita consagrada a Sant Martí. En haver-se establert en els seus territoris, els senyors van passar a dir-se senyors provençals, en agraïment al regal que els va oferir el matrimoni i en honor a la comtessa esdevingué el poble amb el nom Sant Martí de Provençals.
D’aquesta manera és més raonable pensar que el nom ve de la denominació que els romans li donaven als camps situats a les afores de les muralles de les ciutats. Tot i així es bonic poder imaginar que el nom d’aquest poble es degut a una acció de felicitat i d’agraïment a una comtessa que omplí el poble d’alegria.

Juny 1996

1 comentari:

  1. jo amb dic Dolça i de soltera he viscut al carrer de Provençals ¡¡quina coincidencia!!! ¿oi?

    ResponElimina