Potser són pocs qui han sentit a parlar de Sant Isidre, però no per això és menys important. Al 1082 va néixer en una petita masia de Madrid el que, més tard, seria sant i patró dels fruits de la terra i dels llauradors de la pagesia catalana, en substitució els sants catalans que tenia cada regió.
Explica la llegenda que, mentre sant Isidre no llaurava les terres del seu amo per anar a església, un àngel li guiava l’arada.
Es va casar, més tard, amb Maria Toribia (desprès Santa Maria del Cap). Aquesta va cuidar sant Isidre en els seus últims anys de vida fins que aquest implorà Déu el perdó en la seva última hora al 1130.
Segons la tradició, sant Isidre va encendre una gran foguera amb el do que Deu li va donar, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda, i despertar en ells la flama de la fe.
Sant miraculós
Era costum que la gent comprès l’auca de la vida de Sant Isidre, en especial els pagesos, que reclamen Sant Isidre perquè els guardi dels talps, de les musaranyes, de les rates i altres animalons que roseguen les arrels i els fruits de les plantes.
És una festa especial celebrada al passat, encara que avui dia queden indrets on segueixen celebrant el dia de Sant Isidre amb una gran festa.
Antigament es feien representacions amb diversos personatges, s’organitzava un gran ball on sortia representat el sant amb la seva muller i , en algunes ocasions, treballant la terra. Per acabar, hi havia un gran dinar on mai no hi faltaven els fruits i el blat.
La Torre de Babel
Una altra tradició celebrada pel 15 de maig é la confusió que va produir-se entre els pobles quan va ploure del cel llengües de foc per tal de desbaratar el projecte d’arribar fins al cel per mitjà de la Torre de Babel. Afegeix la tradició, que la gentada, que d’arreu del món havia anat per dur a terme la magna obra, no feien més que parlar i discutir, però ningú no fou capaç de posar mans a la feina. Els catalans foren els únics que van posar-se a treballar. En baixar el càstig del cel, tothom va eludir la responsabilitat i damunt dels catalans va descarregar tot el pes la torre, i Deu va castigar-los de tenir la necessitat d’orinar sempre que veiessin orinar un altre.
Dels qui neixen el 15 de maig es diu que seran molt afortunats. Si venen al món en matí, la sort els somriurà, i si neixen a la tarda, rics seran.
Maig 1996
Explica la llegenda que, mentre sant Isidre no llaurava les terres del seu amo per anar a església, un àngel li guiava l’arada.
Es va casar, més tard, amb Maria Toribia (desprès Santa Maria del Cap). Aquesta va cuidar sant Isidre en els seus últims anys de vida fins que aquest implorà Déu el perdó en la seva última hora al 1130.
Segons la tradició, sant Isidre va encendre una gran foguera amb el do que Deu li va donar, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda, i despertar en ells la flama de la fe.
Sant miraculós
Era costum que la gent comprès l’auca de la vida de Sant Isidre, en especial els pagesos, que reclamen Sant Isidre perquè els guardi dels talps, de les musaranyes, de les rates i altres animalons que roseguen les arrels i els fruits de les plantes.
És una festa especial celebrada al passat, encara que avui dia queden indrets on segueixen celebrant el dia de Sant Isidre amb una gran festa.
Antigament es feien representacions amb diversos personatges, s’organitzava un gran ball on sortia representat el sant amb la seva muller i , en algunes ocasions, treballant la terra. Per acabar, hi havia un gran dinar on mai no hi faltaven els fruits i el blat.
La Torre de Babel
Una altra tradició celebrada pel 15 de maig é la confusió que va produir-se entre els pobles quan va ploure del cel llengües de foc per tal de desbaratar el projecte d’arribar fins al cel per mitjà de la Torre de Babel. Afegeix la tradició, que la gentada, que d’arreu del món havia anat per dur a terme la magna obra, no feien més que parlar i discutir, però ningú no fou capaç de posar mans a la feina. Els catalans foren els únics que van posar-se a treballar. En baixar el càstig del cel, tothom va eludir la responsabilitat i damunt dels catalans va descarregar tot el pes la torre, i Deu va castigar-los de tenir la necessitat d’orinar sempre que veiessin orinar un altre.
Dels qui neixen el 15 de maig es diu que seran molt afortunats. Si venen al món en matí, la sort els somriurà, i si neixen a la tarda, rics seran.
Maig 1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada