dissabte, 7 de febrer de 2009

Lorca: 100 anys desprès


Ara farà un segle que va néixer Federico García Lorca a Fuente Vaqueros (Granada), el 5 de juny de 1898 a les dotze de la nit. La situació política d’aquesta època es distingeix pel repartiment de poder entre liberals i conservadors, i els canvis cap al respecte i la tolerància que el país demana. També la literatura desplega les seves armes en dos sentits: l’estàtic i el social, i Lorca en la seva poesia intenta reflectir la seva atenció cap al vessant més humà, polit i aparentment insignificant. La seva veu és diferent a la d’altres poetes: Lorca centrava els seus esforços a canviar el llenguatge, a embellir-lo encara més. Pretenia alliberar-se d’un compromís politic-social a través del conreu de la bellesa i la sensibilitat.
De tota la seva poesia emanen emocions recollides d’una època de la seva vida que es bifurca en dos sentits: un, el mon dels jocs, la vida, el cant, el plaer i les dones protagonistes d’aquell entorn; L’altre, la tristesa, la gravetat, el dolor, la severitat, la tragèdia, la mort i la intolerància.
Federico sempre va sentir una especial inclinació pels perseguits: gitanos, jueus, negres. La seva obsessió, els seus patiments més recurrents eren el neguit per l’època que li va tocar viure i l’angoixa produïda pel maltractament cap als més decils. Perquè juntament amb l’afecte, l’estima i la tendresa que va rebre de molts, va haver de suportar també moltes burles i menyspreus, en especial dels seus companys i professors de batxillerat, amb qui va tenir problemes perquè manifestava certs trets efeminats. Va començar llavors a sentir el dolor dels menyspreu per no ser com els cànons marcaven.
Potser això va ser el motiu que un altre dels temes de la seva obra fossin els turments eròtics, les preocupacions sexuals, la frustració eròtica, així com la recerca de l’amor, la por a la mort o a la tristesa inexorable del poeta davant el pas del temps.
Lorca va començar la seva obra teatral el 1918 amb “Impresiones y paisajes”, que va resultar un autèntic fracàs, igual que “El maleficio de la mariposa” del 1920.
Lorca segui insistint sense enfonsar-se i al 1924 va començar a escriure els primers romanços de “Romancero Gitano”, publicat el 1928 i convertit en el llibre més llegit de Lorca.
1929 es un any que obre nous horitzons a Lorca. En un viatge a Barcelona, fa una visita a Cadaqués per veure el seu amic Salvador Dalí, a qui va conèixer a la “Residencia de Estudiantes” entre 1919 i 1923, i amb qui viuria a més d’ una amistat una intensa relació.
Però el 1929 s’intenta derrotar la dictadura de Primo de Rivera, i al febrer d’aquest any queden tancats al públic els teatres de Madrid, per la qual cosa Lorca haurà d’endarrerir l’estrena de “La zapatera prodigiosa”.
Al 1936, Lorca vol destapar un món dominat per una societat construïda sobre relacions de domini d’unes gents sobre altres, en que les dones pateixen les majors conseqüències i cada cop que Federico eleva la veu en públic, les seves paraules s’anaven anotant en el llibre negre de la historia, i anaven assenyalant el camí del seu tràgic futur. Fins el dia que es presenten a casa de la família Lorca, 8 d’agost de 1936, un “esquadró de la mort” a les ordres del capità Manuel Rojas Feifespán.
Apallissen el poeta, l’insulten, li criden “maricón” i l’arresten domiciliariament. S’amaga llavors a casa dels Rosales, amics de la família, però el falangista Ruiz Alonso se n’assabentà i dos dies més tard es presenta a casa dels Rosales i s’endu Lorca al Govern Civil.
El dia 18 d’agost de 1936 Federico surt del Govern Civil acompanyat de guàrdies i falangistes de la “Escuadra Negra” i el porten a Fuente Granada (Viznar).

Abans que sortís el sol, van sonar els trets.

Van apagar la veu de Lorca, però no els seus versos.

Maig 1998

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada