Són moltes les versions sobre l’origen de la celebració del Dia de la Dona, però potser la més contundent és la del 1908: la data del 8 de març es d’origen nord-americà, en aquest mateix dia 8 de març de 1908, cent vint-i-nou treballadores d’una industria tèxtil estan en vaga en contra de l’explotació contínua. Demanen uns horaris i unes condicions de treball més humanes. Mentre discuteixen dins la fàbrica s’origina un incendi, les dones corren cap a la sortida però les portes són tancades. Es van trobar més d’un centenar de dones mortes dins la fàbrica.
A causa d’aquest incident es crea el primer Dia de la Dona als Estats Units: el 8 de maig de 1908, presidit per figures com Corinne S.Brown i Mary Wood-Simons entre d’altres i dedicat a la causa de les obreres i de l’opressió de les dones. Però fins al 1909 no es crea el Dia de la Dona oficial; El Comitè Nacional de la Dona del Partit Socialista Americà dedica l’últim diumenge de febrer a l’organització d’actes a favor del sufragi feminista, amb l’objectiu d’exigir el dret de vot per les dones i l’abolició de l’esclavitud sexual.
però no es fins el maig de 1910 que el Dia de la Dona s’internacionalitza, encara que sense una data fixa.
A gran part d’Europa el primer Dia de la Dona es va celebrar el 19 de març de 1911. Als EUA es va seguint celebrant l’últim diumenge de febrer. A Rússia, el 17 de febrer de 1912 es celebrà per primera vegada. I no és fins al 1914 que es declara el 8 de març com el Dia de la Dona a la majoria de països. Tot i això, no ha estat tot “bufar i fer ampolles”: Al 1917, a Rússia, un grup de dones aprofita el 8 de març per demanar pau i s’enfronta als líders sindicals. I pel que fa a la resta de països, en acabar la Primera Guerra Mundial el Dia de la Dona va anar desapareixent a poc a poc fins arribar a l’oblit. Però gracies al moviment feminista que va haver-hi als anys 60 i 70, el Dia de la Dona, d’alguna manera, ha anat agafant importància fins que finalment el 1977, el 8 de març es proclama oficial com a la celebració del Dia de la Dona, encara que a Espanya ja feia un any que es celebrava.
però aquí no acaba la nostra historia: al 1978 dones de diferents estats surten al carrer per manifestar-se i acaben sent atacades per la policia.
Com ja hem dit al començament, aquesta es una de les versions més rellevant de la historia de la dona, però avanç del 1908 també hi va haver diversos moviments feministes importants, com ara el 1789, quan les dones de PARÍS aprofiten la Revolució francesa per demanar el dret a vot, o al 1857, on centenars de novaiorqueses es manifesten pels principals carrers exigint el dreta treballar, cosa que aconsegueixen al 1866, en el Primer Congrés de l’AIT.
Per fi, al 1889, Clara Zelkin fa el seu primer discurs defensant el dret de la dona a treballar i la seva participació al poble.
A l’actualitat la data del 8 de març no sols significa reivindicar els drets humans que ens pertanyen a les dones, sinó que a més és una recuperació de la nostra història a través del segles.
Març 1996
A causa d’aquest incident es crea el primer Dia de la Dona als Estats Units: el 8 de maig de 1908, presidit per figures com Corinne S.Brown i Mary Wood-Simons entre d’altres i dedicat a la causa de les obreres i de l’opressió de les dones. Però fins al 1909 no es crea el Dia de la Dona oficial; El Comitè Nacional de la Dona del Partit Socialista Americà dedica l’últim diumenge de febrer a l’organització d’actes a favor del sufragi feminista, amb l’objectiu d’exigir el dret de vot per les dones i l’abolició de l’esclavitud sexual.
però no es fins el maig de 1910 que el Dia de la Dona s’internacionalitza, encara que sense una data fixa.
A gran part d’Europa el primer Dia de la Dona es va celebrar el 19 de març de 1911. Als EUA es va seguint celebrant l’últim diumenge de febrer. A Rússia, el 17 de febrer de 1912 es celebrà per primera vegada. I no és fins al 1914 que es declara el 8 de març com el Dia de la Dona a la majoria de països. Tot i això, no ha estat tot “bufar i fer ampolles”: Al 1917, a Rússia, un grup de dones aprofita el 8 de març per demanar pau i s’enfronta als líders sindicals. I pel que fa a la resta de països, en acabar la Primera Guerra Mundial el Dia de la Dona va anar desapareixent a poc a poc fins arribar a l’oblit. Però gracies al moviment feminista que va haver-hi als anys 60 i 70, el Dia de la Dona, d’alguna manera, ha anat agafant importància fins que finalment el 1977, el 8 de març es proclama oficial com a la celebració del Dia de la Dona, encara que a Espanya ja feia un any que es celebrava.
però aquí no acaba la nostra historia: al 1978 dones de diferents estats surten al carrer per manifestar-se i acaben sent atacades per la policia.
Com ja hem dit al començament, aquesta es una de les versions més rellevant de la historia de la dona, però avanç del 1908 també hi va haver diversos moviments feministes importants, com ara el 1789, quan les dones de PARÍS aprofiten la Revolució francesa per demanar el dret a vot, o al 1857, on centenars de novaiorqueses es manifesten pels principals carrers exigint el dreta treballar, cosa que aconsegueixen al 1866, en el Primer Congrés de l’AIT.
Per fi, al 1889, Clara Zelkin fa el seu primer discurs defensant el dret de la dona a treballar i la seva participació al poble.
A l’actualitat la data del 8 de març no sols significa reivindicar els drets humans que ens pertanyen a les dones, sinó que a més és una recuperació de la nostra història a través del segles.
Març 1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada