Sant Jordi: una llegenda per a la història

Si preguntem als nostres avis qui era Sant Jordi, segurament ens contestaran: “Sant Jordi mata l’aranya”, referint-se potser al drac que el cavaller va malferir per salvar la princesa i la vila de Montblanc d’on, segons la tradició catalana, prové aquesta llegenda i on, encara avui dia, podem visitar el Portal de Sant Jordi, per on el cavaller va entrar a la ciutat amb el drac i la princesa.

Sant Jordi es va convertir en un dels cavallers més populars de l’època medieval. Va ser nomenat patró de la cavalleria i de la noblesa catalana al 1094, en ajudar Pere I a guanyar la batalla d’Alcoraç derrotant l’exèrcit que el rei de Saragossa va enviar al rei d’Osca com a ajuda en la seva lluita contra els catalans.
El seu nom es va escampar arreu fins arribar a orelles de l’emperador romà; aquest va convidar el cavaller i va voler saber com duia a terme tasques tan extraordinàries, quan Sant Jordi li digué que obrava per revelació divina i que estava disposat a tot menys a renegar a Crist, l’emperador el feu matar.

Era costum dels cavallers catalans invocar a Sant Jordi abans de les lluites, sovint quan aquests es donaven per derrotats es presentava un cavaller muntant un cavall blanc i una armadura amb una creu vermella, i el jove cavaller, que era Sant Jordi, s’enfrontava l’enemic, donava la victòria als catalans i, en acabar, llençava l’espasa al cel i desapareixia.
I va ser al 1459, a les Corts Catalanes celebrades a Barcelona, que es va decretar festa el dia de Sant Jordi. La Generalitat feia sortir els músics al carrer per comunicar al poble l’alegria i l’eufòria. S’organitzaven també una fira de roses seguint una antiga tradició del règim de fires de la ciutat, coneguda com “fira dels enamorats” perquè hi anaven parelles de joves, nuvis i els que feia poc que eren casats, i ells regalaven un ram de roses a les seves companyes.
Avui dia regalem llibres i roses per Sant Jordi, i ja fa més de mig segle que el Dia del Llibre fou creat: va ser a Catalunya l’any 1923 per iniciativa de la Cambra Oficial del Llibre en commemoració de la mor, el 23 d’abril de 1616, de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare. La diada es va arrelar a Barcelona i arreu de Catalunya.
En aquest mes, del 22 al 26 d’abril se celebra a Barcelona el XXV Congrés de la Unió Internacional d’Editors (UIE), que proposarà aquesta data com a Dia Mundial del Llibre, proposta que va suggerir l’Estat espanyol a la UNESCO el 26 de febrer de 1993.

I el proper 23 d’abril seguirem amb la tradició, segurament durant molt de temps, celebrant, per dir-ho d’alguna manera, la valentia del cavaller Sant Jordi, encara que desprès dels documents consultats, diverses inscripcions dubten de la seva existència fis al punt d’haver estat a punt de ser suprimit del santoral.
Però seguim, i no només nosaltres, Japó s’uneix i poc a poc serem més, doncs Sant Jordi no és sols patró de Catalunya, també ho és d’ Aragó, Anglaterra, Portugal, Rússia, Grècia, Lituània, Geòrgia i Gènova.
Així que ja ho sabeu: en veure córrer una aranya hom invoca sant Jordi i l’animaló s’atura i es deixa matar.

Abril 1996